Al·ladí

Al·ladí

Pinotxo

Pinotxo

Caputxeta

Caputxeta

Esta nit Els Amics de les Arts a Tortosa!

Per celebrar-ho recupero un dibuixet que vaig dedicar-los fa una temporadeta

Dibuix en Blanc i Negre:

Dibuix en Grisos:

Dibuix en Rojos:

Dibuix a dos colors:

Com haureu esbrinat, està insirat en la nostàlgica cançò Per mars i muntanyes, que com sabeu mos recorda les aventures dels personatges de Bola de Drac. Penjo lo vídeo de esta cançò: És de factura sencilla però efectiva

Projectes diversos

Ara feia temps que no escrivia res al blog. Estos últims mesos no he estat massa creatiu, però m’estic posant les piles.

Per a que veiguésseu que vaig fent coses, vos anexo alguns dibuixos que estic treballant. Què són, de què van… Ho haureu d’esbrinar!

Projecte 1:

Projecte 2:

Projecte 3:

Projecte 4:

Pa espriu

Pos com la Crisi esta duri molt més, això és lo que mos tocarà menjar: Pa espriu. Bé, i si hi ha pa rai, que alimenta!

I què vol dir això de pa espriu? Pos vol dir pa a soles, sense res més. Vaja, que quan menges pa espriu, estàs fotent-te pa acompanyat de bocanades d’aire.

No he trobat gens d’història per saber d’on vé esta expressió, només sé que a casa meua se deia molt sovint, entre altres motius perquè de petit me fotia lo pa a totes hores, de tant que m’agradava. Bé, de fet, encara m’agrada molt, cosa que em porta alguns problemes estètics que ara no vénen a cuento. En fi, que si algú pot explicar d’on ha sortit esta dita, ho agrairia molt!

DICCIONARI IL·LUSTRAT TERRES DE L’EBRE de Jokin Moya

Ha arribat a les meues mans virtuals este magnífic document dibuixat que he cregut oportú deixar penjat per a que arribe al màxim de gent possible. Difruteu-lo!!!

DICCIONARI IL·LUSTRAT TERRES DE L’EBRE per Jokin Moya

Tomata en rama

Dibuix exprés de la tomata en rama. Aliment bó i saboròs recomanat aquí i a la Xina mandarina!

No em ralles

Segur que vos esteu preguntant què fa en un blog com este una frase com la que aquí se presenta? No és una dita antiga, ni tampoc podem dir que és exclusiva de Les Terres de L’Ebre, ni molt menos.

Pos bueno, resulta que lo dissabte anava en lo tren de Barcelona cap a Tortosa. Entre el cansament i lo moviment característic del vehicle, me va a escomençar a agafar son. De sobte, me va vindre al cap una idea, una imatge, una epifania que havia de deixar-vos a tots vatros. Com un loco vaig agafar los bàrtuls de dibuixar i podem dir que ja no vaig poder dormir més.

Tot això al voltant de la frase No em ralles, que esta vegada no me molestaré a explicar perquè, si no l’empreu vatros, segur que teniu fills, nebots o germans petits que la fan servir a tot hora

Bueno, al final ja podeu vore que no hi havia para tant, i només se tracta d’un dibuixet simpàtic fet durant un de tants viatges que faig desde Barnasity cap a vora a la family i els amics

Cloc i piu

Pos bueno, fea dies que no presentava res per esta pàgina… Temes de faena, poca inspiració, crisi creativa, vagueria i demés han fet que passin los mesos i que no fessi ni un sol article. Bueno, aniré poc a poc i amb bona lletra, sense cansar-me, però sense dixar florir este blog.

Sobre lo dibuix d’avui, sé que l’expressió cloc i piu no és pròpia de Les Terres de L’Ebre, però me fa tanta gràcia que no m’he pogut estar de dedicar-li un dibuixet. Tot i no ser directament del terreno, los meus mestres de Tortosí (ma mare, mas ties i ma iaia) no paren d’utilitzar la frase esta. Ma mare diu que quan algú està cloc i piu és perquè se sent molt malalt i, per tant, està acurrucadet al llit, ben tapat i sense moure ni les pestanyes.

També s’empra com disfemisme, per referir-se a una mort propera d’algú de forma una mica vulgar. Per exemple, si Juanito ha caigut malalt de feridura, i lo tema se complica fins al punt de que està a punt de dinyar-la, lo veí de la muntanya amb qui se baralla de quan en quan per l’aigua de la sèquia podria expressar-se de la següent manera: Ai, Juanito, què pocs “telediarios” li queden! Prepareu-vos per anar d’enterro que este està ja cloc i piu!!!