Benvinguts a este nou Blog. Del Terreno té com a objectiu exposar material gràfic i escrit meu propi, inspirat directa o indirectament amb paraules o frases fetes típiques de les Terres de l’Ebre.
Feia temps que me ballava pel cap fer alguna cosa en este sentit: les dites de ma mare i (sobretot) ma iaia em fan pixar de riure, a més de ser un patrimoni cultural, i no m’agradaria que s’arribés a perdre. Així que, he posat cervell, mans i peus a l’obra per duur a terme este projecte. A veure què surt. Tots esteu acovidats a dir la vostra i expressar-vos lliurement
Del terreno 
Xeic!, que bo… m’ha agradat la manera d’explicar-ho, entre científica i informal.
Felicitats pel nou projecte.
Gràcies, Nando!
Que sabeu (tú i tothom) que este projecte està obert a col·laboracions! Si teniu idees, crítiques (constructives, vale?) per a millorar el blog, o si voleu colaborar activament en ell, poseu-vos en contacte, o millor, deixeu escrit per aquí!!!
Hola Toni, te felicito per este nou treball que acabes d’encetar, me sembla súper interessant i a més, divertit. A vore quan publiques un llibre Del terreno, segur que a tots los de les TTEE mos encantaria tenir! Dóna-li records a L. de part meua!
Una abraçada!
Moltes gràcies!
No sé si s’arribarà a fer un llibre… Tan de bó! No obstant, lo projecte a curt i mitjà terme el penso de manera molt més humil. M’agradaria publicar un article (amb lo corresponent dibuix) un parell de vegades al mes. De moment caminaré poco a poc i ja verem on mos porta el camí!
Toni,
Enhorabona!! lo nom del bloc ya és adequat perquè si…. escolta, jo treballo en un cavero que segur que mos inspirarà alguna publilcació d’este bloc, no ho dubtes… ànimo que segur que n’aprendrem i mon riurem molt.
E&N
Bé tota col·laboració és benvinguda!
Molt bona aquesta!, ja saps que ha mi m’agrada molt jugar amb el llenguatge. Llàstima que no podré intervenir perquè les expresions que a mi em fan pixar de rirure i que intento conservar provenen de La Garrotxa, com per exemple “et ventaré una voleia” que és el que em deia la meva avia just abans d’intentar caçar-me amb una bofetada que mai arribava al seu destí.
Endevant i molta sort.
Hola, Francesc: Pos home, si mos has de deixar frases com esta de “et ventaré una voleia”, no et talles!
Txec, molt guapo lo primer comic d’este blog, m’agrada vore com ho lligues i recuperes la sabiduria popular de lo terreno! molts animos que este blog pinta molt be!!