Te falta un bull, com a les guixes

Te_falta_un_bull_com_a_les_guixes

Te falta un bull com a les guixes

S’utilitza esta frase feta referint-se a algú que sol fer alguna que altra ximpleria, que li agrada fer tonteries o gamberrades en públic, sense importar-li gens ni mica lo que puguen arribar a pensar los atres sobre lo seu comportament.

Resulta que les guixes són unes llegums no massa comunes avui en dia, molt semblants als pèsols, que se caracteritzen perquè les has de tenir molt de temps al foc per a bullir-les i que no quedin dures. Tot i això, no és una llegum blana, i sempre tens la sensació de que no estan fetes del tot. Així pos, se diu que a algú li falta un bull, com a les guixes, quan sembla que esta persona no estigui cuita, que s’hagi tret del forn abans d’hora i hagi quedat una mica tocada.

Atres frases semblans a n’esta que també se solen dir son: estàs passat de rosca, estàs tocat del bolet, estàs torrat, estàs tocat de l’ala, no ho tens tot, estàs sonat o estàs tarat. Com se pot comprobar, hi ha força maneres d’intentar fer-li entendre a algú que el que fa no és normal!

9 responses to “Te falta un bull, com a les guixes

  1. Lain Coubert

    He deixat lo dibuix original a llapis també penjat a la Web:
    Original Te falta un bull, com a les guixes

    Si vos agrada la iniciativa, puc recuperar los dissenys a llapis del anteriors dibuixos

  2. te falta “te patina l’embrague, fillmeu”.

    • Tens raó, Jordi! Lo que passa és que la teua és de noves generacions, de quan apareix lo mmotor de combustió

  3. Xeic, molt interessant! Les aniras agrupant per tema? Ho dic per si d aqui uns mesos vas i traus un ebook dl terreno…😉

  4. A València també s’utilitza molt aquesta expressió de “faltar un bull”!! La que s’utilitza molt es “faltar-li un regó”!!!!!
    Gran blog!!!!!! Vos trobe a faltar molt!!!!!!!!!

  5. Home! Jo sempre he dit Et falta…, lo que tot està bé. Lo “Te” és molt popular.
    Un apunt, les guixes és un dels ingredients de les “farinetes de llegums”, cosa que abans es consumia molt, alternativament amb les de panís, per a sopar, o dinar. Era econòmic i nutritiu. Amb quadradets de pa torrat a la paella o fregidet, son una delícia. Recomanades en temps de penúria econòmica.
    Encara avui, a algunes botigues i mercats se’n troben amb envasats de bosseta, de quart i de mig, fets pel botiguer. Les darreres les vaig comprar a Remolins, a la bodega/queviures de la sortida cap a Bitem.
    Mes “pesades de coure”(digerir) que les de panís. Més proteïnes també.
    Frase: “I mos/ens/nos fotrem un plat de farinetes i a jocar-la!” (jeure)

    • Moltes gràcies, Dues Creus, per les teues aportacions. Potser sí que s’haurà de passar per Remolins a comprar farinetes de llegums. Què bo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s